Si tanqueu els ulls i inspireu profundament, a Girona ja se sent la flaire de pólvora i de brioix acabat de coure. Jo la noto cada any quan s’acosta el 23 de juny: és l’avís que la Nit de Sant Joan, la nit més curta (i més màgica) de l’any, està a punt d’encendre els carrers de la ciutat.

La Flama que baixa del Canigó

A la tarda, tothom qui vulgui pot acostar-se a recollir la Flama del Canigó: primer al pàrquing del Pavelló de Fontajau (17–18 h) i després a la plaça del Vi (18–19 h). D’allà, la flama desfila fins al campanar de la catedral, i el seu foc simbòlic es reparteix arreu per encendre fogueres i fanalets. És un ritual que m’emociona; veus famílies, colles de joves i entitats carregant el foc amb cura, conscients que transporten un bocí de tradició compartida.

Revetlla popular a Fontajau

Quan el sol ja s’amaga, agafo el camí del Parc de la Guingueta, al barri de Fontajau. Allà, a partir de les 21.30 h, la música en directe convida a ballar, s’ofereix cava fresc i coca per a tothom, i a les 22 h una foguera fa tremolar l’aire de calor i de records d’infantesa. És la meva manera preferida de viure la revetlla: prou gran per sentir-la ben viva, prou petita per no perdre el caliu de barri.

Petards —amb seny— i desigs al foc

Em fascina aquesta combinació tan catalana de soroll i significat: encenem petards per espantar els mals esperits mentre escrivim desigs a petits paperets que llancem al foc perquè el foc els faci volar. Si en compreu, recordeu encendre’ls en espais oberts i lluny de zones verdes: el Gironès és preciós, i val la pena cuidar-ne cada pi i cada alzina.

La reina de la taula: la coca de Sant Joan

La revetlla no seria la mateixa sense la coca de Sant Joan. Enguany, el concurs nacional ha premiat cinc coques: la tradicional de fruita (Forneria Morreig, Barcelona), la de crema i pinyons (Fleca Rovira, Vallès), la de llardons (Forn el Racó, Granollers), la de xocolata i la creativa de l’any. Tot un reconeixement a l’enginy dels forners que any rere any donen forma a aquesta meravella esponjosa.

Però no cal anar lluny per gaudir-la: a tocar del Barri Vell trobareu fleques que fan versions amb fruita confitada, crema cremada o xocolata de la vall del Ter. Jo acostumo a comprar-ne un parell —una clàssica per mantenir la tradició i una de xocolata “per si de cas”— i les comparteixo amb amics al final de la nit.

Recomanacions gurmet per començar (o acabar) la nit

Ara us hi comparteixo el que jo mateixa he gaudit:

Un sopar lleuger a la terrassa del Restaurant Blanc
Just davant de la recepció de l’Hotel Ciutat de Girona, a peu de carrer, trobareu la terrassa del Restaurant Blanc. La seva cuina mediterrània, basada en producte de proximitat amb un toc contemporani, és perfecta per la revetlla. El servei de sopar comença a les 19.30 h, ideal per carregar energies abans de la foguera o, si ho preferiu, per retrobar-vos-hi després i tancar la nit.
Un mos de proximitat a La Miranda
Si voleu aprofitar que esteu al Barri Vell, a pocs minuts a peu teniu La Miranda: braves amb salsa fumada, croquetes de tòfona i bacallà gratinat amb mel d’alzina. Obren fins a les 23 h, ideal per allargar la vetllada quan el foc ja s’ha apagat.

Un consell de viatgera

Si sou a Girona per Sant Joan, reserveu-vos un moment per passejar pel riu Onyar abans que es faci fosc: les façanes de colors s’encenen amb la llum de l’estiu i, per un instant, tot sembla suspès. Després podreu sumar-vos a la festa o contemplar-la des de la distància —hi ha màgia en totes dues opcions.

Que el foc us purifiqui, que la coca us endolceixi i que la nit us regali records que durin tot l’any. Ens veurem entre espurnes i rialles, brindant pels nous inicis que sempre porta l’estiu.

__________________________________________________________________

Iona Webster

Una escocesa amant de les cultures, perduda voluntàriament pel món. Bloguera de viatges per a l'Hotel Ciutat de Girona.

La Nit de Sant Joan a Girona: foc, coca i màgia d’estiu

La Nit de Sant Joan a Girona: foc, coca i màgia d’estiu