< Blog

Jean Leon al HCG

Divendres 7 de juny vaig assistir a l’HCG a allò que anomeneu ‘maridatge’ (en anglès en diríem ‘pairing’, però em temo que no és ben bé sempre el mateix); un maridatge és una fusió, o més aviat, un casament d’elements diferents que es conjuguen en un resultat enriquidor (Doncs sí que ho és: A good Pairing!)

Aquest maridatge cultural –doncs d’això es tractava– ens proposava reviure la vida d’un home de fortuna i aventura mentre gaudíem dels seus vins, un dels seus grans somnis fets realitat, en Ceferino Carrión, altrament conegut com a Jean Leon.

De paraula amable, però ferma, Martí Gironell, l’escriptor i periodista –i autor de ’La força d’un destí’, novel·la sobre la història d’aquest personatge– ens obrí les portes al món i a l’extraordinària vida d’en Jean Leon. Alhora, amb la Mireia Torres, directora actual de la bodega Jean León, descobríem aromes i afinitats gairebé sense adonar-nos-en.

Mentre mirava el color d’aquell seu vi, l’esperit d’en Jean Leon es desplaçava per l’aire, acotxat per les paraules d’en Martí Gironell i tot feia la flaire d’una idea que em feia estremir: canviar d’identitat. Ceferino Carrión, Jean Leon, va viure anys terribles i apassionants; va fugir d’un país en runes cap a una terra llunyana, i, sempre amb la mirada endavant, va esdevenir una altra persona per voluntat pròpia.

M’agrada molt el títol del llibre, descriu perfectament aquesta idea d’aquell que es fa el seu propi destí. Ho trobo proper, malgrat totes les diferències que us pugueu pensar, a l’empenta que tenim aquells que viatgem i sentim noves i desconegudes contrades com a pròpies. Fins a quin punt no em demano si això té a veure amb un desig de canviar qui ets i esdevenir algú altre.

Somiar, si, però tocant de peus a terra. I la lliçó que m’arriba d’aquesta història és que pots somiar tant com vulguis, sempre que estiguis disposat a treballar de valent.

A l’aire ressonen noms: Marilyn Monroe, James Dean, Rita Hayworth… també persones que havien forjat una nova identitat. Em demano fins a quin punt aquelles estrelles ja no eren qui havien estat un cop esdevingudes deus i deesses d’aquell Hollywood. M’oloro que aquí Mr. Leon hi jugava un paper important, personal, de, tal com us he explicat, tocar de peus a terra i saber-se al cap i a la fi una persona amb les mateixes emocions, alegries i tristors que qualsevol altre. Amb la mateixa necessitat de tenir amics sincers.

Amb tot, els misteris: Què tindria Jean Leon que va gaudir de l’amistat sincera d’aquells noms mítics del Hollywood dels anys 50? No tot es pot explicar. Hi ha persones i hi ha indrets que t’atrapen, que t’hi trobes bé, que hi vols tornar o fins i tot no anar-t’en. Ara que ho penso, com a l’Hotel pel qual escric aquestes ratlles. No veig altre lloc millor a on tornar després de les meves escapades!

Trobades com aquesta em revifen les ganes de viure per a trobar noves coneixences, nous indrets, nous amics. I en tornar, una cambra acollidora, un bon llibre i un vi generós.


Iona Webster

Una escocesa amant de les cultures, perduda voluntàriament al món. Bloggera de viatges per a l'Hotel Ciutat de Girona.



< Blog