M’agrada molt el títol del llibre, descriu perfectament aquesta idea d’aquell que es fa el seu propi destí. Ho trobo proper, malgrat totes les diferències que us pugueu pensar, a l’empenta que tenim aquells que viatgem i sentim noves i desconegudes contrades com a pròpies. Fins a quin punt no em demano si això té a veure amb un desig de canviar qui ets i esdevenir algú altre.

Somiar, si, però tocant de peus a terra. I la lliçó que m’arriba d’aquesta història és que pots somiar tant com vulguis, sempre que estiguis disposat a treballar de valent.

A l’aire ressonen noms: Marilyn Monroe, James Dean, Rita Hayworth… també persones que havien forjat una nova identitat. Em demano fins a quin punt aquelles estrelles ja no eren qui havien estat un cop esdevingudes deus i deesses d’aquell Hollywood. M’oloro que aquí Mr. Leon hi jugava un paper important, personal, de, tal com us he explicat, tocar de peus a terra i saber-se al cap i a la fi una persona amb les mateixes emocions, alegries i tristors que qualsevol altre. Amb la mateixa necessitat de tenir amics sincers.

Amb tot, els misteris: Què tindria Jean Leon que va gaudir de l’amistat sincera d’aquells noms mítics del Hollywood dels anys 50? No tot es pot explicar. Hi ha persones i hi ha indrets que t’atrapen, que t’hi trobes bé, que hi vols tornar o fins i tot no anar-t’en. Ara que ho penso, com a l’Hotel pel qual escric aquestes ratlles. No veig altre lloc millor a on tornar després de les meves escapades!

Trobades com aquesta em revifen les ganes de viure per a trobar noves coneixences, nous indrets, nous amics. I en tornar, una cambra acollidora, un bon llibre i un vi generós.

Iona Webster

Una escocesa amant de les cultures, perduda voluntàriament al món. Bloggera de viatges per a l'Hotel Ciutat de Girona.

Jean Leon al HCG

Jean Leon al HCG