Hi ha caps de setmana que ho tinc clar. Em venen ganes de perdre'm entre carrers antics, descobrir una plaça nova o passar hores observant la vida des d'una terrassa.

Altres vegades, en canvi, només penso en sentir l'olor de sal, caminar sense rumb al costat del mar i escoltar el soroll de les onades.

El problema és quan em venen de gust les dues coses alhora.

Per sort, a Girona no cal triar.

Quan caminar sense pressa és el millor pla

Fa uns dies passejava pel Call jueu, un dels racons que més m'agraden de la ciutat. Sempre em passa el mateix: començo amb la intenció d'anar d'un lloc a un altre i acabo perdent-me pels carrerons. Les pedres expliquen històries, les escales conviden a pujar-les sense saber ben bé què trobaràs al final, i de tant en tant apareix algun pati amagat que sembla que només sigui allà per als qui caminen sense pressa.

M'agrada especialment aquella sensació que té Girona de ciutat viscuda. Pots passar de la tranquil·litat d'un carrer estret a l'activitat de la Rambla en qüestió de minuts. Pots travessar un pont sobre l'Onyar i trobar una perspectiva nova de les façanes de colors. I sempre hi ha algun detall que no havies vist abans.

Va ser en un d'aquests moments quan vaig pensar que feia massa temps que no anava fins a Palamós.

I la veritat és que, quan vius o visites Girona, el mar és molt a prop. Tan a prop que sovint oblidem la sort que tenim.

El mar sempre acaba cridant

Menys d'una hora després, el paisatge havia canviat completament.

Les pedres medievals havien deixat pas als camins que ressegueixen la costa. El soroll de les converses s'havia convertit en el ritme constant de les onades. I aquella sensació de descoberta que sentia al Barri Vell apareixia de nou, aquesta vegada entre pins, roques i petites cales amagades.

Sempre que vaig a Palamós acabo tornant a S'Alguer. Potser perquè conserva aquella essència de poble de pescadors que costa trobar avui dia. Les barques descansant a la sorra, les casetes blanques amb les portes de colors i el mar de fons em recorden que no cal anar gaire lluny per sentir que has desconnectat de tot.

A partir d'allà, m'agrada continuar caminant sense pressa. El Camí de Ronda ofereix alguns dels paisatges més bonics de la Costa Brava, i hi ha moments en què només sents el vent, el mar i les passes sobre la terra.

Dues maneres diferents d'entendre el temps

M'agrada pensar que Girona i Palamós s'assemblen més del que sembla.

Totes dues tenen una relació especial amb el temps.

A Girona, el temps es llegeix a les façanes, als ponts i als carrerons que han vist passar segles d'història.

A Palamós, el temps es mesura d'una altra manera: en la llum que canvia sobre el mar, en les barques que entren al port o en aquella llarga sobretaula que s'allarga sense mirar el rellotge.

Potser per això combinar les dues experiències funciona tan bé. No competeixen entre elles. Es complementen.

Una t'ofereix patrimoni, cultura i vida urbana. L'altra, natura, horitzó i aquell ritme pausat que només trobes a prop del mar.

La sort de no haver de triar

Hi ha qui visita Girona i decideix dedicar un dia a descobrir la Costa Brava. Altres prefereixen començar pel mar i acabar el viatge entre les places i monuments de la ciutat.

També hi ha qui opta per allargar una mica més l'escapada i combinar diferents maneres de viure el territori: descobrir Girona des de l'Hotel Ciutat de Girona, despertar-se davant del Mediterrani a l'Hotel Trias de Palamós o buscar la tranquil·litat envoltada de natura que ofereix La Malcontenta.

No hi ha una fórmula correcta.

Només hi ha una recomanació que faig sempre que puc: reserveu-vos temps per gaudir de les dues cares d'aquest territori.

Perquè de vegades les millors escapades no consisteixen a escollir entre ciutat o mar.

Consisteixen a descobrir que les pots tenir totes dues.

Iona Webster

Una escocesa amant de les cultures, perduda voluntàriament pel món. Bloguera de viatges per a l'Hotel Ciutat de Girona.

Quan no saps si et ve més de gust ciutat o mar

Quan no saps si et ve més de gust ciutat o mar